Imatges addicionals de l’exposició

Història de la botiga  

La primera notícia documentada que tenim de l’actual botiga Fajol roba per homes és del 1864 (entre la segona la tercera guerra carlista), quan Rafael Barneda Cell tributava a l’Ajuntament de Figueres per un negoci de Tienda de sombreros. Tres figuerencs que han passat a la història del país per motius diversos, feien que a principis de 1864 ja es parlés molt d’ells a la ciutat: el nucli republicà barceloní havia publicat l’Almanaque democrático para el año 1864,i Francesc Sunyer Capdevila, Narcis Monturiol Joan Tutau hi col·laboraven de manera molt destacada. La novetat (que degué escandalitzar algun sector figuerenc) era donada pel fet que els tres figuerencs escrivien sobre la naturalesa la concepció del món en general, a partir de principis exclusivament cientifistes i materialistes.

El doctor Corbera ( propietari de la casa)  tenia una germana, Joaquima Corbera que heretà l’edifici i es casà amb el dit Rafael Barneda Coll que el 1879 ja era titular de la botiga. El matrimoni no tingué fills i Joaquima Corbera, en quedar viuda, testamentà a favor d’Antònia Mercader Basco, dependenta de confiança de la casa, que heretà la titularitat del negoci, la casa i tot el gènere que contenia.  Això era el 22 de maig del 1922; Antònia Mercader tenia 25 anys, i així consta en l’escriptura pública subscrita davant del notari St. Salvador Dalí Cusí.

La senyora Corbera moria però al cap de poc més d’un any de l’escriptura. Dèiem que Antònia Mercader va ser durant anys dependenta de la botiga, i cal precisar que es tractava d’un fet no gaire corrent en aquella època, quan la immensa majoria de dependents de botiga eren homes. Antònia es casà el febrer de 1925 amb Joan Fajol Figueras, representant de maquinària agrícola, de bicicletes Alcion (famoses entre els ciclistes del Tour de France), pneumàtics Dunlop, cotxes Berliet Diesel, i que també era agent d’assegurances, tot plegat compaginat amb la compra i venda d’antiguitats, que sembla era la seva passió

El desembre del mateix 1925 nasqué Josep Fajol Mercader. 

El negoci de maquinària agrícola i altres, ubicat al carrer de la Rutlla, a l’antiga Horta de l’Hospital, seguí fins que arribà la guerra civil, quan tot fou confiscat i Joan Fajol empresonat al castell de Figueres. 

Mentrestant, durant la guerra i Joan Fajol empresonat, la seva esposa Antònia seguia amb la botiga de roba, al carrer Joan Maragall. Quan aquesta morí el 1945, el negoci canvià a nom de la seva germana Adela Mercader. Llavors Joan Fajol també es posà a la botiga i les seves amistats i coneixences a Figueres i comarca, li serviren de molt per a obtenir bona i assídua clientela. Es canvià de sistema i de mercaderia: fins aleshores s’havien venut camises, corbates, botons de puny, elàstics… ara es començava a vendre americanes, confecció, roba de cambrer, etc.

Joan morí el 1969, però ja feia temps que la botiga havia estat posada a nom del seu fill, Josep Fajol Mercader. Concretament, des del 1951.

Que Joan Fajol no era pas un botiguer convencional, ho demostra el fet que tot sovint posava antiguitats (mobles, quadres, gerros…) a l’aparador de roba, i donava més importància a aquestes peces que al propi gènere tèxtil objecte de venda. A més, diuen que amb l’edat se li accentuava un caràcter especial, d’aquells que per dir-ho de forma col·loquial no fan, ni deixen fer. Una seva besneta, Marina Fajol i Prats, en el seu magnífic treball de recerca de segon de batxillerat, ha escrit d’aquest seu besavi: Joan Fajol tenia un caràcter difícil i no volia que ningú remenés les seves coses. En morir, es van poder obrir armaris i caixes fins aleshores prohibides. Es van arribar a trobar banyadors d’home de cos sencer, però de pura llana, com els que hem pogut veure en algunes pel·lícules còmiques antigues.

Joan Fajol mori l’any 1969 als 84 anys d’edat . A partir d’aquest any portaren el pes del negoci Maria Teresa Soler Calabús i Maria Antònia Fajol Soler, esposa i filla respectivament de Josep Fajol Mercader. 

Entre els innombrables amics i clients que han passat per la botiga, i pel ressò mundial del personatge, sembla que hem d’anomenar el pintor Salvador Dalí, que anava a Can Fajol a comprar corbates i barretines. 

Josep Fajol, que durant alguns anys tingué una galeria d’art en el mateix carrer Maragall, és un home aficionat a l’esport. Més que aficionat, va ser entrenador de futbol de l’equip del Torroella de Montgrí, del Peralada, del Banyoles i del Figueres, aquests dos últims de tercera divisió, una categoria corresponent o comparable a la Segona-B actual. Però a més del futbol, una altra passió l’ha constituït el ciclisme. Molts figuerencs recorden amb vivesa l’aparador de Can Fajol perquè durant el Tour de França, a les vidrieres de la botiga hi havia escrites les classificacions, el recorregut de les etapes, noms de corredors, cronos i rècords en relació amb la famosa volta ciclista al país veí.

La denominació del negoci canvia algunes vegades de nom, s’hi han fet reformes, s’han provat nous mètodes, nou gènere. El 1990 es torna a refer la decoració i l’exterior de la casa i és l’època que s’incorpora a portar la botiga Núria Prats, esposa de Josep Fajol Soler, actuals gestors i responsables de la botiga.

En l’actualitat, Núria Prats i Josep Fajol porten la botiga i hi dediquen la vida sencera, amb grans dosis de fe i esperança que, a més de ser virtuts teologals, són qualitats necessàries potser avui més que mai.

 

Valls, J., & C.F.A. (Eds.). (2005). 1864 FAJOL ROBA PER HOME EL CARRER DELS COLORS. En COMERÇ A/DE FIGUERES HISTÒRIA I VIDES D’ESTABLIMENTS CENTENARIS PER JOSEP VALLS (Vols. 84–921191-8-7, pp. 132–139). Comerç Figueres Assosiació.

IMATGES ADDICIONALS DE LA HISTÒRIA DE KIEL HEJME 

FOTOGRAFIES > PLAÇA DE LA PALMERA  

 

La coneguda plaça de la Palmera, anomenada en aquesta època plaça de Pi i Margall, encara gaudeix de l’element que li ha donar nom: una palmera. Tot i les obres d’urbanització de l’any 1916, amb les corresponents voravies i l’emmarcament de l’espai destinat a plaça, es va salvar de la crema; no fou fins al novembre de 1936, i a proposta del regidor Carreres en el Ple municipal del 3 de novembre, que es decidí arrabassar-la del seu lloc d’origen. Als anys vuitanta , en vista del manteniment popular, del nom, el consistori  decidí plantar de nou una palmera a la plaça.

Ajuntament De Figueres. (2001, noviembre). Plaça de la palmera. En I. Padrosa Gorgot (Ed.), Història gràfica de Figueres 125 anys de ciutat (Vols. 84–88589-97-2, p. 81). BRAU edicions 

← TORNA A l’ITINERARI