QUEVIURES QUERA
Carrer de la Jonquera, 11, 17600 Figueres, Girona
Història de la botiga
Queviures Quera és una d’aquestes botigues centenàries de queviures que de mica en mica han anat desapareixent. Fundada el 1925, ha tirat endavant al llarg de tots aquests anys gràcies a l’empenta dels seus propietaris i al fet de trobar-se en un punt estratègic molt a prop del Museu Dalí.
Josep Quera Vicens ( besavi) amb Mariana ( cosina) filla de Salvador Jacomet. / Mariana Jacomet, Maria Quera Bosch ( fundadora de la botiga) i Núria Tasis López.
Can Quera manté la tradició del comerç de queviures
És un dels establiments d’ultramarins més antics de la comarca, la botiga és objectiu dels turistes que visiten Figueres.
Es diu Núria Tasis López. Després de sortir de les Escolàpies, va fer cinc anys d’administratiu; més tard, disseny gràfic a la Politècnica de Barcelona, dibuix a l’escola de pintura Àurea i ha participat en exposicions col·lectives a Catalunya i a Bèlgica. Ara, sense deixar la pintura, és la tercera generació darrera del taulell de la botiga de Queviures Quera, al carrer de la Jonquera, inaugurada per la seva àvia.
Clara López Quera ( filla de Maria Quera i Bosch, mare de Núria Tasis ) amb un client a Queviures Quera.
Miquel Tasis Roca ( pare de la Núria Tasis) davant de Queviures Quera.
L’àvia , Maria Quera i Bosch, la va obrir als baixos de Can Romaguera quan es va casar amb un mecànic, Maurici López i Reinal.
La botiga és petita, amb un espai gairabè quadrat, que encara conserva els calaixos de fusta on la mestressa emmagatzemava tota mena de llegums – arròs, llenties o cigrons-, que venia al detall. També venia al detall el vi i l’oli.
(Munárriz, 2005, p. XXXX)
RESSORGIR amb l’ajut de Coca Cola
L’establiment Quera va veure marxar el pare, Maurici López, a la guerra, empresonat després a un camp de concentració a França fins que la seva dona el va trobar. Aquella vegada, quan la retirada, els van trencar les portes a cops de destral i els van robar roba i queviures. A la postguerra, van haver de canviar de nom i la botiga es va dir Ultramarinos van viure l’època de les cartilles de racionament, i després de la mort d’en Franco, amb la col·laboració de Coca-Cola, ja es van poder dir Queviures Quera.
Munárriz, N. (2005, 5 de juliol). Can Quera manté la tradició del comerç de queviures. EMPORDÀ, Actualitat, 21.
Imatge de l’entrevista a la Núria Tasis i Clara López – Bulletí ( tercer trimestre 2010) Els establiments del barri de Figueres
IMATGES ADDICIONALS DE LA HISTÒRIA DE KIEL HEJME
FOTOGRAFIES > FARMÀCIA TORRENT
