El 20 de Enero del 2014 realizo el autorretrato Soy Moon.
En septiembre de 2014 tuve constancia de la primera vulneración de la imagen.
Supuestamente, una agencia de modelos de la comarca de Girona, se descargó la imagen de internet e hizo una impresión de la imagen para utilizarla en un evento publicitario tapando mi nombre con el nombre de otra marca. Más tarde tuve el conocimiento de que la habian estado utilizando sin mi consentimiento desde el 16 de Mayo de 2014.
A raíz de esta situación decidí presentarme al Festival Ingràvid de Figueres con una obra llamada CENIZAS.
Un autoretrat ‘robat’ de Montse Capel s’exposa a l’Ingràvid ( Dirari Empordà ) https://www.emporda.info/oci/2015/10/09/autoretrat-robat-montse-capel-sexposa/287958.html
CENIZAS es una composición de imágenes que representan la evolución degenerativa que supone la utilización indebida de uno de mis autorretratos, hasta perder su significado real y su principal intención.
Instalación de la obra CENIZAS en el festival Ingràvid de Figueres, 2015.
CRISTINA MASANÉS CASAPONSA escribió un texto que nos invita a reflxionar…
Quan esborrar és una rebel·lió / El gest d’esborrar La Montse Capel utilitza la xarxa per posar en valor les seves imatges, per fer-les circular, per mantenir-les vives i donar-los un sentit públic. De formació autodidacta i en línia amb aquest gest generacional dels qui ja han nascut en el paradigma digital, el seu gènere és l’autoretrat fotogràfic. Però els autoretrats de la Montse denoten un compromís amb la imatge i una preocupació per la forma no sempre habitual en la seva generació. Les seves imatges evoquen un cert surrealisme, indaguen en el blanc i negre, i despleguen una forma de radicalitat. La Montse hi posa el cos. Hi posa la nuesa. Hi posa la complicitat. Hi posa un cert exhibicionisme. Hi posa molta frescor. Hi posa intenció experimental i resultat formal. I és clar, també hi posa el nom, l’autoria. Per descomptat. Ara fa un any, la Montse Capel va reconèixer un dels seus autorretrats com a reclam d’una marca publicitària i també d’una agència de models. Ni en una ni en l’altra, es deia res de la seva autoria: el seu nom havia desaparegut, l’havien esborrat. Tot i que no era la primera vegada que li havien pres una imatge, tot i que probablement no serà l’última, la possibilitat d’un judici era d’un cost inassumible. D’aquí que optés per una via més factible i més efectiva com és la denúncia a les xarxes. I així ho va fer. Però en aquest cas, va voler fer més: va rebuscar la seva fotografia originària per intervenir-la i convertir-la en una acció fotogràfica. El resultat el tenim al davant. He volgut fer un quadre que expressi la transformació que suposa que em robin una foto. La Montse ha esborrat la imatge. Si la marca comercial, silenciant l’autora, havia blanquejat la seva identitat; ella, en un acte de llibertat, ha decidit esborrar la imatge. Refà així el gest de què va ser objecte però en un sentit invers: si li havien negat el subjecte reduint-la a pura imatge, ara és ella qui nega la imatge. Com si, esborrant el cos, recuperés allò que se li havia negat: el nom. I és que, diguem-ho clar, el fet d’esborrar pot ser molt més que l’acte estrictament físic. Aquesta forma de desaparició conté una forma de rebel·lió. I la rebel·lió, serà bo recordar-ho, sempre és política. Dues dades a retenir abans d’acabar. Una: la marca comercial en qüestió havia signat la imatge amb el nom d’un altre fotògraf. I dues: no era una marca que comercialitzava qualsevol producte; era algú a qui se li suposa una certa consciència del valor de la mirada, era una òptica. I ara sí, repetim-ho: el gest d’esborrar es pot erigir en una forma de rebel·lió. Cristina Masanés
· Llevo desde 2014 defendiendo mis derechos.
Son un centenar de diferentes vulneraciones las que me he encontrado hasta ahora, descargas de la imagen para utilización propia, ocultando o borrando mi autoria. Transformación de la imagen, acogiendose a la inspiración como excusa y lucrandose de la copia, de distintas formas: ilustración con sus respectivo merchandising, tatuajes expuestos en stands y tatuados en la piel.
Grafitis de hasta cinco metros de altura, siendo la imagen de nuevos negocios. Influencers y modelos participantes de realitys de televisión, con mi cara tatuada en su piel. Youtubers imitando el autorretrato para crear contenido. Cantantes y presentadoras de televisión luciendo y publicitando camisetas con la imagen transformada. Ilustrador@s copiando de manera realista el autorretrato, sin nombrar el origen de la foto con la única intención de recibir halagos por su talento y vender copias con su firma.
Etc y algunos ejemplos:
LA COPIA DE LA COPIA DE LA COPIA…
Todas las imágenes disponibles en este sitio están protegidos por las leyes y disposiciones de derechos de autor. Este material se ha colocado en este sitio de Internet bajo la autoridad del titular de los derechos con el único propósito de que los usuarios vean los materiales de este sitio.
© Montse Capel, TODOS LOS DERECHOS RESERVADOS.
