Història de la sabateria

Joan Bosch va néixer a Cadaqués,però de jove va venir a Figueres on aprengué l’ofici de sabater, era l’avi de part de mare, però el cognom Bosch s’ha conservat perquè una de les filles de l’avi matern, que es deia Maria, es casà amb Manel Bosch Auguet. Per això el cognom es duplica i en la persona de Manolita Bosch Bosch perdura la denominació familiar de l’antiga sabateria fundada pel seu avi, els primers anys del segle vint.

Efectivament, l’any 1901, en el registre d’activitats mercantils de la ciutat de Figueres, apareix Joan Bosch Blasi tributant per l’ofici de zapatero, en el mateix lloc del carrer Besalú on encara hi ha avui la sabateria, en aquell temps anomenat carrer Juan Matas. L’avi Joan havia après l’ofici de fer sabates artesanes i també adobar-les, de manera que muntà un taller al segon pis del mateix edifici. Al primer hi havia les habitacions de la família i als baixos, la botiga, el menjador i la cuina. És de suposar que a la Sabateria Bosch passava el mateix que en altres botigues a l’època: pràcticament no tancaven en tot el dia perquè des de la cuina o el menjador estaven tothora al tanto de qui entrava i l’anaven a atendre, sense filar gaire prim en això dels horaris laborals, que tan estrictes solen ser avui a quasi pertot arreu.

Quan l’avi Joan es va casar amb Carmen Llobet Bret, la seva esposa es posà a la botiga mentre ell estava al taller on, petit i tot com era, hi tingué algun treballador a sou. Del matrimoni en nasqueren dues filles, Aurèlia i Maria Bosch Llobet. La Maria es casà amb Manuel Bosch Auguet i se n’anaren a viure a Girona, exactament a Sarrià, en una casa a tocar l’església parroquial.

 

Avui dia, l’aspecte extern i també intern de la sabateria Bosch, presenta encara l’aire d’autenticitat del reculat temps en què fou creada. Conserva com si diguéssim l’esperit i l’estil que li va voler donar el seu fundador, avi de Manolita i besavi de Maria Pilar.

Manolita es casà amb Miquel Compte Oliveras que no era pas de l’ofici familiar marcat per l’avi, sinó dedicat als negocis, una persona molt coneguda a Figueres. Del matrimoni nasqueren tres fills: Maria Pilar, Manel i Miquel, aquest últim anomenat familiarment Miqui per distingir lo del pare que, com hem escrit, també es diu Miquel. És el problema (si això s’hagués de considerar problema) de moltes cases i famílies on, seguint una tradició antiquíssima, es posava a un fill el mateix nom de pila que el del pare.

 

En el funcionament actual de la sabateria, penso que Manolita Bosch és la persona que uneix en ella mateixa dues generacions de les quatre que ja porta la casa: ha estat durant anys compartint feina amb la seva mare, i ara també amb la seva filla Maria Pilar. És i representa l’esperit vertebrador i de continuïtat que ha conegut el passat i coneix el present, tal com hem dit: abans, en la persona de la seva mare; en l’actualitat i en el que representa de futur, en la persona de la seva filla.

 

 

IMATGES ADDICIONALS DE LA HISTÒRIA DE KIEL HEJME 

 

FOTOGRAFIES > JARDINS ESTACIÓ 

Per saber-ne més:

Aquest va ser el primer brollador que va existir a Figueres. Es tracta d‘una font circular amb una gran copa al centre de la qual surten tres grans peixos que per les seves boques deixen anar aigua, mentre del conjunt de les seves cues brolla una petita font d’aigua. La plaça de l’estació és la segona plaça de forma triangular de la ciutat, i es va crear l’any 1908, amb motiu de l’arribada del ferrocarril a Figueres i la reordenació de l’entorn de l’estació, convertint-se en el més gran espai verd de la ciutat de començaments del segle XIX.

 

Ortega, J. M. (desembre 01 2018). BROLLADOR A LA PLAÇA DE L’ESTACIÓ. CERCA 1001 CURIOSITATS DE FIGUERES. https://curiositatsdefigueres.blogspot.com/2018/12/brollador-la-placa-de-lestacio.html

 

  ← TORNA A l’ITINERARI